Mig any caminant sol pel sud d02019;Europa, de Barcelona a Atenes pels camins dels nostres avantpassats.Quan l02019;escriptor i llibreter Oriol Canosa tenia vint-i-cinc anys, ara en fa més de vint, va deixar la feina, va posar quatre coses en una motxilla i va començar a caminar. Sis mesos i 3.000 km més tard arribava a l02019;Acròpolis d02019;Atenes després d02019;un llarg i accidentat aprenentatge pels senders de muntanya del vell continent. A la motxilla hi duia poca cosa: llibres, un sac de dormir, una mica de roba, pocs diners, una navalla, aigua, quatre fruits secs, pa i formatge02026; Ni mòbil, ni tenda de campanya, ni unes bones botes, ni una lot. Amb pocs mapes i confiant en l02019;instint, va anar enllaçant camins per saltar de Collserola a Montserrat, arribar fins als Pirineus i travessar el Massís Central francès, els Alps i els Apenins. Caminava amb el sol i dormia sota els arbres quan la lluna s02019;amagava.
Sol per les muntanyes de la poblada Europa, anhelava reproduir els viatges dels nostres avantpassats, quan els camins ancestrals eren l02019;única manera de creuar d02019;un país a l02019;altre i quan rere cada faig i cada roca s02019;hi amagava alguna de les esquives divinitats que poblaven els boscos i rius del món antic.
