Potser el fruit més ufanós que va donar el viatge a Itàlia de Goethe són aquestes Elegies romanes, un veritable punt d02019;inflexió en la seva obra poètica. Manllevant la forma mètrica més freqüent en els mestres llatins de l02019;amor 02014;als quals pren com a model02014;, el geni alemany ens va llegar aquest bell recull en què, amb Roma com a delitós i acollidor refugi, es lliura a l02019;eros i reivindica la manera d02019;estimar dels antics amb una voluptuositat erudita (l02019;art hi és tothora present), fins i tot amb una certa lascívia, almenys segons el parer de Schiller. De fet, Amor mateix, com llegim a l02019;elegia XIII, segueix el poeta en el seu viatge per poder-lo complaure, i segur que el devia complaure tant com Goethe ens complau a nosaltres gràcies a l02019;esplèndida traducció de Feliu Formosa.
