Tot i que és difícil de datar amb exactitud, el primer nucli del Partit Comunista a Eivissa es va fundar als anys de l’anomenat Bienni Progressista de la Segona República. S’ignora si als anys vint hi va haver alguna agrupació, com sí que n’hi va haver a Mallorca. Els primers integrants procedien de sindicats diversos, sobretot del ram de la construcció i dels treballadors del port.
Aviat aquest nucli desenvolupà una tasca d’extensió en oposició a l’anarcosindicalisme i la UGT, no sense tensions. En trobam cèl·lules a bona part dels pobles de l’illa –Vila, Sant Joan, Sant Carles...–, els quals van tenir un paper fonamental en la campanya electoral de febrer del 1936 que donà lloc a la victòria del Front Popular a Espanya.
La mobilització dels nuclis comunistes coincideix amb una època d’efervescència política en una illa on el clientelisme i les xarxes caciquistes de les elits de Vila era absolutament dominant. Aquests nuclis coincidiran amb altres tendències republicanes en la formació dels ajuntaments del Front Popular entre el febrer i el març del 1936, i de les milícies republicanes un cop ocupades les Pitiüses per les tropes d’Alberto Bayo l’agost d’aquell any.
Aquest llibre recupera la memòria i la tasca desenvolupada per les agrupacions comunistes eivissenques abans i després de la Guerra Civil. Durant el franquisme, humilment i tenaçment, molts dels homes i dones del Partit Comunista foren l’única oposició al franquisme a Eivissa i Formentera fins a la Transició, quan va tenir un paper fonamental en la democratització mitjançant lluites, diàleg i renúncies ideològiques.
