Si l’home vol reflexionar sobre ell o sobre les coses ha de refiar-se de la paraula. Si l’home vol investigar sobre la paraula acaba pensant en l’home. És en aquesta cruïlla que sempre es troba la poesia: entre l’home i la paraula. En reflexionar sobre la paraula i sobre la nostra paraula, reflexionem sobre l’home que som, sobre l’home actual i sobre l’home en general. No pot ser altrament. L’home i la llengua són dues entitats massa entrelligades, massa interdependents per gosar de no fer-ho així.
A La paraula i el món, Lluís Solà recull diversos assaigs sobre alguns dels autors més destacats de la poesia catalana: Llull, Verdaguer, Alcover, Maragall, Salvat-Papasseit, Bartra, Espriu, Rodoreda, Palau i Fabre, Vinyoli, Anglada, Sampere, Bauçà i Marçal. Els temes de fons de tots els assaigs aplegats en aquest llibre són l’home i la paraula. Implícita hi ha la convicció que la poesia és un dels llocs on encara es manifesten i es revelen amb més veracitat aquestes dues qüestions, que, al capdavall, no són sinó una única qüestió.
Lluís Solà (Vic, 1940) ha estat membre fundador i director de la revista de poesia Reduccions (1977). Ha fundat i dirigit el Centre d’Osona de l’Institut del Teatre i el Centre Dramàtic d’Osona. És autor i director de teatre. Ha dirigit obres de Brossa, Strindberg, Èsquil, Yusaki Zeami, etc. Ha presentat espectacles de poesia de Verdaguer, Bartra, Bauçà, Riba, Vinyoli i altres poetes. Ha estat professor als tres nivells de l’ensenyament, activitat que considera una experiència capital. És Premi Cadaqués a Quima Jaume a la creació poètica (2001), Premi Nacional de la Crítica (2002), Premi Lletra d’Or (2017), Premi de la Crítica Catalana (2017), Premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de poesia (2017) i Medalla d’Or de la Ciutat de Vic (2018).
