Al llarg de la història, cada època ha considerat que tenia més coneixements que en temps enrere: el Renaixement mirava l’edat mitjana com una era de foscor; els pensadors de la Il·lustració van intentar desfer-se de la superstició fent prevaldre la raó; l’estat del benestar modern ha intentat acabar amb el llast de la ignorància a través de l’educació generalitzada, i el món hiperconnectat d’avui sembla que ha posat l’esperança en l’accés il·limitat a la informació... ¿De debò que som menys ignorants que els nostres avantpassats? ¿O hi ha formes d’ignorància que són recurrents?
Peter Burke ens proposa una història social de la ignorància en el món occidental, i específicament en l’Europa premoderna i contemporània, a través de la política, la ciència, la religió, l’economia, la guerra i les catàstrofes ambientals, entre altres àmbits. La manca de coneixement pot ser de moltes menes (conscient, inconscient, ingènua, fingida, imposada...) i tots som ignorants d’una manera o altra.
