Mascançà. O subvertir l'ordre establert, en sentit literal i en sentit metafòric. Mascançà és una provocació que comença pel final. Mascançà és un homenatge a un tros de país nostre, el Ponent català, i és també un homenatge a un ofici, l'ofici d'escriure teatre. Mascançà és un cant a les lluites. Mascançà és moltes coses. Quan la poeta Meritxell Cucurella-Jorba es posa la disfressa de dramaturga perfila uns personatges que ens semblen realíssims, de les boques dels quals en brolla una paraula amerada de bellesa i de destrucció. Reflexions d'alta volada existencialista que conviuen amb la descortesia més extrema, i el silenci.