Identitat(s) a la cruïlla. Valencianitat i reptes territorials el tercer de la sèrie «Pensar el País Valencià», que promouen la Fundació Nexe i l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc aborda els desafiaments de base territorial que ha d'encarar en el nostre temps, per tal de subsistir, la identitat històrica valenciana. Hi han contribuït dotze autors i autores, des de camps ben diversos de coneixement i d'expertesa. El llibre s'estructura en tres parts. La primera s'ocupa de la dualitat etnolingüística que suposa l'existència d'unes comarques històricament castellanoparlants en un país en què la major part del territori és històricament valencianoparlant. La segona s'aproxima a la triplicitat que han creat les províncies decimonòniques en la percepció que la gent d'aquest país té de la seua realitat. I la tercera tracta de la unicitat valenciana: del patrimoni i les institucions comunes que encara avui fan possible que ens considerem valencians, i que vulguem veure aquesta identitat projectar-se cap al futur.
Valencians «del Sénia al Segura» o «valencianos, alicantinos y castellonenses»? Valencians també, els de les comarques històricament castellanòfones, o més aïna «aragonesos, castellans, murcians»? La identitat històrica valenciana, forjada a la darreria medieval va quedar tocada amb la supressió d'aquell marc institucional arran de la Nova Planta. Llavors van sorgir altres sentits del mot «valencià». Allò de ser «valencià» en el sentit ampli anava camí de passar definitivament a la història. Avui, però, els valencians tornem a compartir un marc institucional, unes institucions d'autogovern que no poden tenir cap més fonament que aquella identitat maltractada; que sense la valencianitat històrica no tindrien raó de ser. El sentit originari de la paraula «valencià» ha recobrat així actualitat. A més, els darrers anys, el valencianisme ha començat a aconseguir l'objectiu de dotar la nostra societat d'un perfil polític propi. Però com que, d'altra banda, les tendències disgregadores són lluny d'haver desaparegut, trobem la societat valenciana actual indecisa entre fer nous passos cap a la dissolució o mamprendre amb decisió el camí de la recuperació i la consolidació. El llibre contribueix a actualitzar la reflexió des del valencianisme sobre allò que, al capdavall, delimita i fa possible la societat valenciana: la seua mateixa condició de «valenciana».