Després de passar-se tota la vida explorant la dels altres, Irvin D. Yalom, l'escriptor psiquiatre nord-americà autor d'El dia que Nietzsche va plorar i El problema de Spinoza, reflexiona sobre el seu propi viatge. La seva història comença amb l'evocació d'un somni: té dotze anys i passa amb bicicleta per davant de la casa d'una noia amb la cara plena de taquetes vermelles asseguda al porxo. Malgrat l'acne, la troba bonica i li crida, esperant captar la seva atenció: «Hola, Xarampió!». De sobte, un home que sembla molt gros i fort se li planta al davant i el fa aturar agafant-li el manillar. No sap per què, però sap que és el pare de la noia, que li pregunta a crits: «¿Com has fet que se senti, l'Alice?». Per al futur terapeuta, aquest és el descobriment de l'empatia: una lliçó que no oblidarà mai. Per primera vegada, teixint enllaços entre la seva formació, les històries dels seus pacients, els herois de les seves novel·les, els seus amors i els seus remordiments personals, Irvin D. Yalom ens revela el fil del seu pensament. El llibre que teniu a les mans no és només la història d'un home, sinó també una invitació al lector a viatjar més a prop del que s'és i a pensar en el sentit de la pròpia vida.
Irvin D. Yalom (Washington, 1931), nascut en el si d'una família humil d'origen jueu, és escriptor i professor emèrit de Psiquiatria a la Universitat de Stanford. Després d'anys d'escriure assaigs, quan en va fer seixanta es va convertir en autor de novel·les de ficció i va assolir un gran èxit mundial. D'entre les seves obres, que han estat traduïdes a diversos idiomes, destaquen Psicoteràpia existencial (1980), El dia que Nietzsche va plorar (1992), The Schopenhauer Cure (2005), En el cor de la nit (2008), El problema de Spinoza (2012) i Criatures d'un dia (2015).