Som simples observadors d’un simulacre creat per guiar-nos durant la nostra existència? Aquesta és la pregunta que es planteja el nostre narrador quan coneix Mirko Bevilacqua, un home extravagant i procliu a trobar-se de manera intermitent i clandestina amb Clara, una jove que té cura d’una vella i elegant dama croata. La coneixença d’aquesta enigmàtica tríada submergeix el lector en una recerca atzarosa
sobre l’autenticitat que el portarà a trepitjar els territoris de l’antiga Europa, on els espais de memòria resisteixen per no convertir-se en escenaris de la societat de l’espectacle.
Utilitzant tots els recursos que li permet la narrativa, Joan Benesiu dibuixa la relació entre identitat i territori, posant el focus en el concepte de desarrelament històric i moral. Amb la nostàlgia com a aliada revisita la idea de frontera per demostrar els perills de transformar-nos en testimonis externs de la història.
