Francesc Savalls i Massot (la Pera, Baix Empordà, 1817 - Niça, França, 1885), va ser voluntari a la primera i a la segona guerra carlines, que va acabar amb el grau de capità d'infanteria. Un cop a l'exili es va incorporar com a voluntari a les forces del ducat de Mòdena primer, i a les dels Estats Pontificis després. Es va distingir a la batalla de Castelfidardo (1860) i a Civitavecchia (1870) contra les tropes italianes. A l'inici de la tercera carlinada va tornar a Catalunya i aquí es va donar a conèixer molt aviat, amb totes les seves qualitats i els seus defectes: arrauxat, pintoresc, valent, indisciplinat, a vegades intrigant, però fidel; per tot plegat, admirat per uns i blasmat per altres. Els darrers mesos de la guerra arribaria a la comandància general de Catalunya. El seu nom quedarà unit per sempre a les victòries d'Alpens, Castelló d'Empúries, Tortellà o Ripoll. Josep Pla, baixempordanès com ell, el faria protagonista de moltes de les seves pàgines.
