El 1895 Jacint Verdaguer treballava intensament en la seva obra: l'octubre publicava el poema Sant Francesc i els articles Un sacerdot calumniat i el desembre sortia Flors del Calvari. Tres llibres que reflecteixen la crisi que havia comenc807;at el 1893, amb la sortida cap a la Gleva, i que s'havia intensificat amb la fugida cap a Barcelona, la suspensio769; a divinis, el «Comunicat» i la primera se768;rie d'En defensa pro768;pia a la premsa. El drama i les circumsta768;ncies biogra768;fiques van accentuar l'evolucio769; de la seva escriptura cap a una literatura del jo. Aixi769;, Flors del Calvari, «Llibre de consols», en termes religiosos mostra la profunditat de l'experie768;ncia viscuda. Al volum, amb un llarg i ben travat pro768;leg, dos interessants poemes introductoris centrats en Crist i el poeta i dues-centes vint-i-vuit composicions, hi trobem des de textos poe768;tics que so769;n expressio769; del ressentiment, matisat per la resignacio769; cristiana («A mos bescantadors», «A un detractor», «Vora la mar»), fins als que so769;n cants espirituals adrec807;ats directament a la divinitat («Sum vermis» o «Al crucifix»), sense oblidar les petites corrandes religioses que poden consolar el poeta i qualsevol lector, missio769; de la poesia.
