La peculiaritat d’aquest escrit clàssic de Theodor Herzl, manifest inaugural del sionisme modern, és que fou dels primers a tractar la «qüestió jueva» com un problema nacional. A partir d’una anàlisi acurada de les causes i conseqüències de l’antisemitisme creixent a l’Europa del seu temps, desenvolupà la idea que l’única manera de superar la misèria i la discriminació, la persecució i les humiliacions del poble jueu era la creació d’un Estat propi i independent, una pàtria que acolliria els jueus de la diàspora i els protegiria. A la realització d’aquesta idea dedicà Herzl la seua vida, i posà en marxa un corrent polític –el sionisme– que finalment, després de grans vicissituds, pogué reeixir amb la fundació de l’Estat d’Israel.
Vet ací tant la força com les limitacions d’un text que ha marcat l’època contemporània.
