Per a Julià era evident que el projecte de restauració de l’imperi era indissoluble de la reconstrucció de la cultura que l’havia engendrat: de la tradició, les idees, la filosofia, la religió i el culte als déus. Aquesta restauració de l’estat romà i de la societat tradicional només seria sòlida i eficaç si s’eliminaven els factors que n’havien provocat la degeneració.
Aquesta crítica del cristianisme en nom de la filosofia neoplatònica, el paganisme tradicional i el panteó grecollatí, s’inscriu en una línia de polèmica anticristiana primerenca. Escrita el 363, «Contra els galileus», com anomenava els cristians, es perdé probablement com a resultat dels decrets de Justinià, però s’ha conservat gràcies a la seua reproducció en la refutació de Ciril («Contra Julià»), patriarca d’Alexandria i pare de l’Església del segle V.
