UN ASSAIG COMBATIU QUE CONTINUA SENT UN REFERENT ABSOLUT PER AL PENSAMENT FEMINISTA. «Tanca amb clau les teves biblioteques, si vols, però no hi ha cap porta, cap pany, cap forrellat que pugui aturar la llibertat de la meva ment.» Aquesta és, probablement, la frase més coneguda de l'obra de Virginia Woolf. La va escriure a Una habitació pròpia, on aborda, sobretot, les circumstàncies que afecten les dones per desenvolupar el seu talent artístic i respon a la pregunta «què necessiten les dones per escriure?» Woolf reivindica la necessitat de reinventar la literatura perquè les dones puguin expressar la seva manera de veure el món a través de l'art, i reconeix aquí la feina difícil de les pioneres -Austen, Eliot, les germanes Brontë. Aquest assaig combatiu i afinat -ara en una nova i magnífica traducció- continua sent un referent absolut per al pensament feminista, i alhora és una obra meravellosament escrita i una lliçó magistral sobre literatura. * «Virginia Woolf va erigir un edifici monumental que resisteix els embats del temps. I nosaltres, lectors d'avui, seguim pujant al terrat d'aquest edifici per contemplar els estols de paraules que alcen el vol a través de la seva ploma.» -Maria Bosom TRADUCCIÓ I PRÒLEG DE MARIA BOSOM